No hi ha un consens clar dins la comunitat científica sobre què és exactament la intel·ligència humana. Tot i això, és possible identificar algunes de les seves característiques principals, com ara:

Aquesta manca de definició precisa de la intel·ligència humana explica per què és difícil establir una definició universalment acceptada de la intel·ligència artificial (IA). Tot i així, moltes definicions d'IA coincideixen en un punt: la seva capacitat per imitar la intel·ligència humana.

<aside> 💡

"La IA permet que les màquines imitin aspectes de la intel·ligència humana com la percepció, la resolució de problemes, la interacció lingüística i, fins i tot, la creativitat."

*(UNESCO. (2023). *Artificial Intelligence)

</aside>

Això ens porta a una reflexió important. La capacitat de la intel·ligència artificial per imitar la intel·ligència humana ens situa davant d’un escenari absolutament nou (i inquietant). Per primera vegada en la història, una innovació tecnològica no només complementa les capacitats humanes, sinó que en alguns casos fins i tot les iguala o supera. Per dir-ho d’una manera més clara: si fins fa poc podíem afirmar que “la capacitat per fer poesia és una característica intrínsecament humana”, avui aquesta afirmació requereix matisos. Els sistemes d’IA ja són capaços de generar poemes indistingibles d’aquells creats per persones, un fenomen que Alan Turing ja va anticipar amb el seu famós test.

Un exemple clar és aquest xatbot que pot analitzar una imatge, identificar-ne els elements i compondre un poema seguint l’estil de Federico García Lorca.

Més enllà d’aquests aspectes creatius, la irrupció de la IA en el nucli del sistema educatiu planteja una altra qüestió fonamental. Fins ara, les innovacions tecnològiques han transformat nombrosos sectors, però mai no havien impactat de manera tan directa en l’essència de l’educació: la interacció lingüística, la resolució de problemes, la presa de decisions, la creativitat, la generació de continguts i la capacitat d’aprenentatge.

Genís Roca (TEDxGalicia - Genis Roca - La sociedad digital) ja ho apuntava fa poc més d'una dècada: “Tot producte sotmès a pressió digital es transforma en servei”, i aquesta transformació implica un canvi profund en els models de negoci. Si generalitzem aquesta idea (amb totes les precaucions que això comporta), podríem plantejar la següent hipòtesi: quan una tecnologia arriba al nucli d’un determinat sector, el transforma radicalment.

Des de l’últim quart del segle XX, hem experimentat diverses onades de transformació tecnològica derivades de la digitalització. Algunes d’aquestes han impactat profundament certs sectors, fins al punt d’eliminar-ne alguns. Ara, la IA arriba al cor del sistema educatiu, posant en qüestió el mateix rol de la funció docent.

Davant d’aquesta realitat, com a docents i com a societat, hem de fer-nos una pregunta crucial:

Com transformarà la IA el sistema educatiu i la docència en el transcurs de la pròxima dècada?

Caldrà estar molt atentes!